Descripción
[:es]
Mira una imagen de satélite de la Tierra. Donde antes estaba oscuro como la noche, ahora está iluminado como un árbol de Navidad. Si te acercas a una ciudad, verás focos, luces de neón, luces de coches y farolas. Si te acercas aún más, a tu propia habitación, podrás ver lámparas y pantallas de televisión, tabletas y teléfonos. El ser humano siempre ha luchado contra la oscuridad, pero ¿no hay suficiente luz ahora? ¿Qué hace toda esta luz artificial a nuestros patrones de sueño, a nuestros ritmos y a nuestros cuerpos? Sandberg explora nuestra íntima relación con la oscuridad: por qué nos asusta, por qué la necesitamos y por qué la luz, siempre inminente, perjudica nuestro bienestar. Bajo la oscura noche polar del norte de Noruega, medita sobre el significado cultural, histórico, psicológico y científico de la oscuridad, al tiempo que pone a prueba los límites de su propio miedo. Desde que tiene uso de razón, Sandberg ha tenido miedo a la oscuridad. La oscuridad es un miedo ancestral que comparten todos los niños. Sin embargo, hoy, en nuestras ciudades permanentemente iluminadas por farolas y pantallas, por coches, fábricas y carteles, ¿podemos decir que conocemos la oscuridad? Sandberg se embarca en un viaje de cinco días a Finse, en el corazón de Noruega, un lugar de poco más de 300 habitantes a 1.222 metros de altura, «rebautizado como el Ártico del Sur por sus temperaturas, paisajes, vientos e inviernos tan parecidos a los del Ártico». Un lugar donde reinan la noche y las estrellas, con una temperatura media siempre bajo cero, paso obligado de todos los grandes héroes polares de la historia.
- 120 páginas
- tapas blandas con solapa
[:ca]
Mira una imatge de satèl·lit de la Terra. On abans era fosc com la nit, ara està il·luminat com un arbre de Nadal. Si t'acostes a una ciutat, veuràs focus, llums de neó, llums de cotxes i fanals. Si t'hi acostes encara més, a la teva pròpia habitació, podràs veure llums i pantalles de televisió, tauletes i telèfons. L'ésser humà sempre ha lluitat contra la foscor, però no hi ha prou llum ara? Què fa tota aquesta llum artificial als nostres patrons de son, als nostres ritmes i als nostres cossos? Sandberg explora la nostra íntima relació amb la foscor: per què ens espanta, per què la necessitem i per què la llum, sempre imminent, perjudica el nostre benestar. Sota la fosca nit polar del nord de Noruega, medita sobre el significat cultural, històric, psicològic i científic de la foscor, alhora que posa a prova els límits de la seva pròpia por. Des que té ús de raó, Sandberg ha tingut por de la foscor. La foscor és una por ancestral que comparteixen tots els nens. No obstant això, avui, a les nostres ciutats permanentment il·luminades per fanals i pantalles, per cotxes, fàbriques i cartells, podem dir que coneixem la foscor? Sandberg s'embarca en un viatge de cinc dies a Finse, al cor de Noruega, un lloc de poc més de 300 habitants a 1.222 metres d'altura, «rebatejat com l'Àrtic del Sud per les temperatures, paisatges, vents i hiverns tan semblants als de l?Àrtic». Un lloc on regnen la nit i les estrelles, amb una temperatura mitjana sempre sota zero, pas obligat de tots els grans herois polars de la història.
- 120 pàgines
- tapes toves amb solapa
[:]
