Descripción
[:es]Detrás de lo que fuimos, somos y seremos siempre están elagua y su búsqueda. Siempre está la sed.
Esta historia también empieza en un lugar de La Mancha. Allí, hace miles de años, surgió la primera sociedad hidráulica de nuestro continente. Mucho tiempo después la sed llenó esas tierras de vides, olivos y cereales. Entre ellos nació Virginia Mendoza, cuya historia personal y familiar está ligada sutil pero irremediablemente a la falta de agua. En este sorprendente libro recoge y conecta viejos y nuevos descubrimientos científicos con un sinfín de relatos heredados insólitos, emocionantes y llenos de vida que hablan de quiénes fuimos y quiénes somos hoy.
La sed nos persigue y nos impulsa, nos enseñó el arraigo y el desarraigo. Empujó a nuestros antepasados más allá de África y, decenas de miles de años más tarde, asentó a sus descendientes junto a los pocos ríos caudalosos que quedaban. Es posible que nos ayudara a inventar el pan, pero también nos hizo conocer el hambre. Asistió al origen de civilizaciones, y también a su colapso. Nos llevó a mirar al cielo, a unir estrellas, a crear dioses de la lluvia y a una curiosa convivencia entre la fe y la ciencia durante la Pequeña Edad de Hielo: mientras unos invocaban la lluvia con danzas y rogativas, otros fundaban disciplinas para predecirla, medirla y retenerla.
Escrito desde uno de los puntos menos lluviosos y más amenazados por la desertización de Europa, este libro nos conduce a un fascinante viaje por el mundo y la historia, así como por los retos a los que nos enfrentamos como especie. La sed nos une, nos divide y no ha dejado ni dejará de acompañarnos, pues somos agua en busca de agua.
La crítica ha dicho:
«Este es uno de los libros más importantes que vais a leer este año. Alucinante en muchos sentidos y magistral en todos». Sergio del Molino
«Un libro que podría recibir el Óscar al mejor montaje. Los saltos están tejidos con acierto y Mendoza juega sin abusar con los recursos narrativos para no soltar nuestra atención. La memoria personal huye de la nostalgia y la divulgación dosifica nombres propios y datos en beneficios de la agilidad». Jorge Dioni, Babelia
- 288 páginas
- fotografías a color
- tapas blandas con solapas
[:ca]Darrere del que vam ser, som i serem sempre estan elagua i la cerca. Sempre hi ha la set.
Aquesta història també comença a un lloc de La Manxa. Allí, fa milers d’anys, va sorgir la primera societat hidràulica del nostre continent. Molt temps després la set va omplir aquestes terres de vinyes, oliveres i cereals. Entre ells va néixer Virginia Mendoza, la història personal i familiar de la qual està lligada subtil però irremeiablement a la manca d’aigua. En aquest sorprenent llibre recull i connecta vells i nous descobriments científics amb una infinitat de relats heretats insòlits, emocionants i plens de vida que parlen de qui vam ser i qui som avui.
La set ens persegueix i ens impulsa, ens va ensenyar l’arrelament i el desarrelament. Va empènyer els nostres avantpassats més enllà d’Àfrica i, desenes de milers d’anys més tard, va assentar els seus descendents al costat dels pocs rius cabalosos que quedaven. És possible que ens ajudés a inventar el pa, però també ens va fer conèixer la gana. Assistir a l’origen de civilitzacions, i també al seu col·lapse. Ens va portar a mirar al cel, a unir estrelles, a crear déus de la pluja ia una curiosa convivència entre la fe i la ciència durant la Petita Edat de Gel: mentre uns invocaven la pluja amb danses i pregatives, altres fundaven disciplines per predir-la, mesurar-la i retenir-la.
Escrit des d’un dels punts menys plujosos i més amenaçats per la desertització d’Europa, aquest llibre ens condueix a un viatge fascinant pel món i la història, així com pels reptes a què ens enfrontem com a espècie. La set ens uneix, ens divideix i no ens ha deixat ni deixarà d’acompanyar-nos, ja que som aigua a la recerca d’aigua.
La crítica ha dit:
«Aquest és un dels llibres més importants que llegireu aquest any. Al·lucinant en molts sentits i magistral en tots». Sergi del Molí
«Un llibre que podria rebre l?Òscar al millor muntatge. Els salts estan teixits amb encert i Mendoza juga sense abusar amb els recursos narratius per no deixar anar la nostra atenció. La memòria personal defuig la nostàlgia i la divulgació dosifica noms propis i dades en beneficis de l’agilitat». Jorge Dioni, Babelia
- 288 pàgines
- fotografies a color
- tapes toves amb solapes
[:]
